Fa uns dies mentre buscava la talla d'una camisa per a un regal em confonien amb una dependenta del Mango. Del Mango Hòmens, per a més dades, on les dependentes encara són més ben plantades. Als quaranta-cinc i després de fer una ullada per la tenda i pensar que ben bé podria ser la mare d'alguna d'elles, allò una mica sí que … Continua la lectura de La (im)perfecció després dels 40
Em trobava fa uns dies al carrer un full publicitari en el qual podia llegir-se: “Viaje a Albacete por San Valentín”. Que no és que jo tinga res en contra d'Albacete –de fet, Amanece que no es poco és una de les meues pel·lícules favorites– però no li vaig veure la relació ni l'atractiu a la proposta. … Continua la lectura de L’amor està en l’aire
Fa uns dies em demanava amistat a Facebook un antiquari francés, resident a París, de cinquanta-pocs anys, vidu i ben templat. Vaja, que amb eixes credencials ja no podia dir allò de “seguimos para bingo”, perquè a primera vista ho tenia tot. Tal volta l'únic que li fallava era el nom perquè tot fóra perfecte, … Continua la lectura de Problemes d’enteniment
Escoltava l'altre dia la conversa que mantenien dues dones a la taula del costat mentre prenia un café. No perquè s'haja apoderat de mi eixe esperit escodrinyador tan estés als pobles, sinó més bé perquè eren elles les que semblaven entestades a compartir les seues reflexions amb la resta del local. Potser alguna patira de … Continua la lectura de Al fons de l’armari
Comença l'any i m'adone que he deixat de complir amb aquell ritual que tan m'agradava d'estrenar agenda. No negaré que haver d'anotar de nou tots els telèfons a les pàgines finals resultava d'allò més fastigós, però també tenia la seua part reconfortant. Eixe minut en què sols tu tenies el poder de decidir si aquell … Continua la lectura de Temps de propòsits
