“Mereixes el que somies” diu una pintada que veig cada dia des de la finestra del meu despatx, però per més que ho intente, Velencoso no acaba mai de tocar a la porta a l'hora de l'esmorzar i tampoc arriba eixa telefonada comunicant-me que estic entre les finalistes del Planeta. De tota manera cal continuar … Continua la lectura de La felicitat era altra cosa
Preguntar per complir té el seu risc. Especialment quan ho fas amb algú sense capacitat de mesurar les respostes. Amb algú d'aquells per als quals els monosíl·labs no entren en la seua perspectiva dialèctica, sinó que queden relegats exclusivament al seu interlocutor. L'última ocasió que he tingut per a comprovar-ho va ser passat dissabte quan … Continua la lectura de Converses desequilibrades
Caminava l'altre dia amb la meua filla pel carrer quan un energumen va traure el cap per la finestra del cotxe i em va llançar allò que hauria de ser un complit, però que més bé hauria d'estar tipificat com altra cosa. Ella em va mirar espantada preguntant-me per què aquell xic m'havia dit aquella … Continua la lectura de Complits difícils d’entendre
Rebia l'altre dia al correu la següent indicació per a incloure com a peu de foto d'una imatge que havia d'acompanyar un article: "Mi madre, con mis tías y Micaela, una sobrina francesa". Una simple indicació i una fotografia que van portar infinitat de records de colp. La foto mostrava una mare i unes ties d'aquelles que vestien … Continua la lectura de La vie en rose
És fantàstic allò que pot generar l’observació del que ens envolta. Ho reconec, a mi m’apassiona mirar. En qualsevol gest, en qualsevol objecte o situació quotidiana s’amaga un article, un monòleg, una seqüència per a una novel·la. Fins i tot en una cosa tan simple com un pot de llet condensada que em va suggerir … Continua la lectura de Mirar i tornar enrere
