Després de trobar un raconet perfecte prop de la piscina per a gaudir de La vida negociable, de Luis Landero m'adone que allò meu amb Luis haurà d’esperar per a altre moment. No perquè jo no pose de la meua part o perquè la història d'Hugo Bayo no em cride l'atenció, més aviat és l'entorn … Continua la lectura de Reconciliar-se no sempre és bona idea
L'altre dia m'adonava que havia d'eixir de casa ràpidament si volia arribar a temps on m'esperaven però hi havia un xicotet inconvenient. Les claus havien quedat damunt de la taula del saló i acabava de rentar el pis. Sols quedaven dues opcions, o xafar i tornar a fer la feina de nou, o retrocedir en el … Continua la lectura de Oh, sorpresa!
Caminava l'altre dia amb la meua filla pel carrer quan un energumen va traure el cap per la finestra del cotxe i em va llançar allò que hauria de ser un complit, però que més bé hauria d'estar tipificat com altra cosa. Ella em va mirar espantada preguntant-me per què aquell xic m'havia dit aquella … Continua la lectura de Complits difícils d’entendre
Rebia l'altre dia al correu la següent indicació per a incloure com a peu de foto d'una imatge que havia d'acompanyar un article: "Mi madre, con mis tías y Micaela, una sobrina francesa". Una simple indicació i una fotografia que van portar infinitat de records de colp. La foto mostrava una mare i unes ties d'aquelles que vestien … Continua la lectura de La vie en rose
És fantàstic allò que pot generar l’observació del que ens envolta. Ho reconec, a mi m’apassiona mirar. En qualsevol gest, en qualsevol objecte o situació quotidiana s’amaga un article, un monòleg, una seqüència per a una novel·la. Fins i tot en una cosa tan simple com un pot de llet condensada que em va suggerir … Continua la lectura de Mirar i tornar enrere
