Llegia fa uns dies un article sobre les frases que més il·lusió ens fa escoltar. Bé, sobre les frases que suposadament més il·lusió ens fa escoltar, que això de generalitzar mai m’ha semblat bona idea. Una de les que encapçalava la classificació era, vols muntar a ma casa?; em va fer gràcia perquè eixa mateixa … Continua la lectura de Vols muntar a ma casa?
Un amic deia l’altre dia que al seu lloc de residència ja hi ha més “andadors” que cotxes. Una forma d’allò més gràfica de mesurar l’envelliment de la població i sens dubte, una ferramenta més amena que les utilitzades per a quantificar determinats canvis o comportaments socials. Això que floreix aquests dies amb més força … Continua la lectura de Enquestes i reforços
Un dia darrere d’altre la premsa arriba carregada de notícies que deixen testimoni de com l’estupidesa humana no té límits. Una estupidesa que pot materialitzar-se en forma d’autobús, d’actors necessitats d’un paper protagonista que acaben reconvertits en candidats polítics, però també en altres experiments de dubtosa intencionalitat. Si el fi últim és acabar ocupant quatre … Continua la lectura de Estupidesa sense límits
Des de passat diumenge tinc la casa plena de purpurina i mala llet. No sabria dir en quin percentatge exactament cadascuna, però la cosa està prou equilibrada. I és que estem en eixa temporada que sents que estàs acabada com a mare i en què et fa més por de l’habitual mirar el grup de … Continua la lectura de Purpurina i mala llet
Des de quan tenen edat les llepolies? Eixa va ser la pregunta que em va fer el meu fill fa uns dies després que la dependenta d’una tenda de llepolies li soltara un Ja eres major per açò, ¿no? en voler comprar un dels productes a la venda en aquells cinc metres quadrats d’establiment. Cinc metres quadrats amb … Continua la lectura de L’edat més dolça
