Una discussió amb ma mare acaba únicament i exclusivament quan opte per deixar-ho per impossible. Si fos per ella, mai tindria fi. És una professional de mantenir la seua postura per més insostenible que siga. L’últim exemple va estar ahir mateix i l’origen de tot van ser 160 pessetes. Sí, allò que ja costa recordar, … Continua la lectura de Cent seixanta pessetes
Mentre llegia Wilt de Tom Sharpe em venia al cap que l’únic que li faltava al personatge de Sally Pringsheim, l’esposa nimfòmana del catedràtic Gaskell, era formar part d’un grup d’usuàries de Thermomix. De fet, fins i tot m’he preguntat si no serà ella camuflada sota un altre nom menys sospitós la que de tant en … Continua la lectura de Preguntes desconcertants
Anys enrere el final de l'estiu, per a mi, tenia banda sonora i una imatge lligada a ella, aquella en què s'acabava l'estiu també a la tele i que marcava el comiat dels protagonistes d'aquella sèrie de Verano Azul que tant ens divertia però que també ens feia patir, any rere any, encara que sabérem com … Continua la lectura de Els estius ja no són el que eren
En tornar de vacances ma mare em sorprén amb la seua nova creació de ganxet. Han passat un parell de dies i reconec que encara continue donant-li voltes a la seua inventiva. Una vegada assortides ja totes les filles i netes de bosses de pa, torcamans per a la cuina, puntes per a tovalloles i … Continua la lectura de Les il·lusions no tenen edat
Després de trobar un raconet perfecte prop de la piscina per a gaudir de La vida negociable, de Luis Landero m'adone que allò meu amb Luis haurà d’esperar per a altre moment. No perquè jo no pose de la meua part o perquè la història d'Hugo Bayo no em cride l'atenció, més aviat és l'entorn … Continua la lectura de Reconciliar-se no sempre és bona idea
