Avançar i retrocedir

Ordenar els calaixos i els armaris de ma mare és com tirar un euro en una màquina de boles del bar. Mai saps el que trobaràs dins, però tindràs sorpresa assegurada. Reconec que m’encisa eixa capacitat per a fusionar temps i sentiments en el mínim espai possible, i més encara, les possibilitats que pot trobar …

Que es note que és estiu

Recordava fa uns dies amb un amic els estius d’abans. No els d’abans d’aquesta nova normalitat que ja cansa, sinó els del nostre abans, molt abans. Eixos estius on la cel·lulitis o la presbícia quedaven tan lluny com la Conchinchina, on anys enrere ens enviaven les nostres mares cada dos per tres. Eixos estius de …

Acció!

Amb diferència, aquest fi de curs ha sigut el més estrany que recorde en anys. Arribat aquest punt, l’angoixa de no saber què fer al llarg de les pròximes setmanes per a compaginar treball i fills, sense horaris ni obligacions, sempre ha tingut una facilitat sorprenent per a incrementar el meu nivell d’ansietat fins a …

Tirar els trastos

Des de fa unes setmanes, estic 'tirant-li els trastos' a un home. No sé si dit així és molt correcte, però ho estic fent. Supose que us sorprendrà aquesta confidència, però la veritat és que el confinament també ha portat coses tan alliberadores com desfer-nos de part del nostre passat com si res. De fet, …

Fases i desfases

A dia de hui encara vaig perduda amb el tema fases i amb tot el que implica anar avançant o quedar-se estancada en una o altra. L’única cosa que tinc clara en aquest moment és que açò de la “nueva normalidad” no acaba de ser del meu grat i que fins i tot enyore el …

Ja sabia jo que no

Ja sabia jo que no. Per més que al llarg del confinament haja escoltat per activa i per passiva allò que després d’aquesta situació no seríem iguals, ja sabia jo que eixe corrent que apel·lava al “buenismo” no seria més que fum. No m’equivocava. Photo by chuttersnap on Unsplash Val que l’exemple dels polítics no ajuda …

Mamaaaaaa

En aquest precís moment estic en condicions d’afirmar que sé el que és estar en la glòria. No vull despertar enveges, però acabe de venir d’allí. Hi havia una copeta de vi, un llibre de Marguerite Duras i una cosa que ja no recordava: silenci. Després de cinquanta-cinc dies amb els meus dos fills adossats …