Coses de l’edat

20170328_152919a

Arriba una edat en què les coses es posen d’allò més difícils. Fer esport, per exemple. Tu vols, però deixes de fer-ho. No per peresa –bé, a voltes també per això– sinó per vergonya que et pregunten i no saber què dir. Abans tu deies vaig a córrer i quedaves com una reina, però va ser començar a complicar-ho tot i jo ja no ho faig per por que em miren mal quan conteste.

El que era córrer va passar a ser jooging, després footing i ara running. Tot és posar-te unes sabatilles i arrancar a córrer, però si no utilitzes el concepte adequat sembla que ja et marquen de per vida i passes a ser una analfabeta de l’esport. Això d’una banda, i d’altra que ara per a córrer –perdó, parlaré en propietat— per a ser runner, sembla que també has de ser influencer. No val eixir de qualsevol manera. O sí, però si ho fas ja saps que corres el risc d’acabar en un programa de testimonis o devorant llibres d’autoajuda per superar que ningú no vulga fer esport al teu costat.

Jo per si de cas, ja fa temps que l’únic esport que practique és acompanyar el meu home de tant en tant a Decathlon i para de comptar. Bé, si sóc sincera això no sé si compta com a esport, però ja té mèrit. Ell tampoc és molt esportista però deu estar en procés de posar-se, perquè s’ho compra tot, per si de cas. Tant se val si finalment es decanta per la pesca, l’esgrima o pel patinatge artístic, equipatge, en té per a tot. Sort que com aquella cançó d’Albert Pla i la resta de la pandilla voladora “del deporte también se sale”! Eixa és l’única esperança que em queda.

Però el cas és que no sols això de l’esport està complicat. Vestir-se a partir d’una edat també té allò seu i siguem sincers, la premsa, molt, tampoc no ajuda. Encara estic digerint els dos últims titulars amb què m’he trobat aquests dies –promet que els dos són certs i no m’ho estic inventant encara que ho semble—. Un d’ells deia “cómo vestir de rosa con dignidad cuando ya no cumples los 30” i l’altre “camisa masculina, así se lleva a los 20, 30 y después de los 40”. Vaja, que vaig estar a un no-res de deixar-ho estar i tirar-me pel pont de ferro perquè a punt de complir els quaranta-cinc, em direu quin panorama m’espera ja. I per si encara no en tenia prou, agarra’t als consells que et donen si entres en profunditat “después de los 40 no trates de ponerte unos jeans que llevaría una chica de 20”. Ah, acabáramos! Va ser llegir això i patint estic per Mariah Carey. Es veu que la xica no és molt de llegir i ella va fent de les seues sense adonar-se que passar dels quaranta i perdre la dignitat tot és una. Si és que, no som ningú.

Sort que jo he estat atenta a aquestes noticíes, si no ja puc imaginar quin hauria sigut el pròxim titular: “mujer de más de 40 fallece al tratar de ponerse unos jeans de una chica de 20”. Això o encara pitjor “SEÑORA de más de 40…”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s