Mai no hauria imaginat que organitzar un sopar poguera ser tan complicat. Tampoc, que a partir dels quaranta les visites a l’hospital estigueren tan a l’ordre del dia. Però, definitivament, la realitat sempre supera la ficció. Dissabte de matí començaven els missatges via Whatsapp en un dels nombrosos grups que emmagatzeme al mòbil. Un grup … Continua la lectura de Problemes d’agenda
Quan tornes a casa després d’una esplèndida vesprada de platja que, possiblement siga l’última de la temporada, el que mai t’esperes és trobar a la porta de l’apartament un fuet. Sí, sí, així com sona, un fuet; Tarradellas i molt ben penjat al pom de la porta, per a més detalls. Al desconcert inicial van … Continua la lectura de Obsequis desconcertants
Qui anava a dir-me que a partir dels quaranta i tants anar de concert podria convertir-se en esport de risc. A saber, hi ha concerts i concerts. Amb els de música clàssica, de moment, l’únic perill és que, com a Allen, t’entren ganes d’envair Polònia mentre escoltes Wagner, però res més greu. El problema arriba … Continua la lectura de Goteta a goteta
Arribe a la platja disposada a acomiadar-me tranquil·lament del meu racó i de les meues vacances, però em trobe amb el que ben bé podria ser el títol d’una pel·lícula o, almenys, l’inici d’un acudit, i tot canvia. Em col·loque, com sempre últimament, al costat del socorrista, no per estar més vistosa sinó per tenir-lo a mà en cas de necessitat, que … Continua la lectura de Tres xinesos, set matalassos, unes russes i un italià
No soc de compartir intimitats, però va, un dia és un dia. I més en agost, quan et relaxes el màxim possible i fas allò que la resta de l’any ni et passaria pel cap. Ho reconec, a mi l’agost em confon i arribe a fer coses com… comprar-me l’¡Hola! Eixa revista que, segons vas … Continua la lectura de L’agost em confon
