No soc de compartir intimitats, però va, un dia és un dia. I més en agost, quan et relaxes el màxim possible i fas allò que la resta de l’any ni et passaria pel cap. Ho reconec, a mi l’agost em confon i arribe a fer coses com… comprar-me l’¡Hola! Eixa revista que, segons vas … Continua la lectura de L’agost em confon
Les coses arriben quan arriben. Així, per sorpresa i sense previ avís. Fa uns dies rebia un whatsapp mitjançant el qual em preguntaven per la marca de sostenidor sense tirants que utilitze. A l’endemà, de nou, una altra consulta via mòbil, en aquest cas, preguntant-me per unes sabates de cunya que m’havien vist posades en … Continua la lectura de Sense previ avís
Ja porte com a tres setmanes de piscina i, ho reconec, estic saturada. Que paren l’estiu que jo baixe. Li pose voluntat i ho intente una vegada i una altra, però al final no hi ha res a fer. No negaré que les vesprades de piscina tenen les seues coses bones, com, per exemple, el … Continua la lectura de Que paren l’estiu que jo baixe
L’estiu és el que té, jo em deixe anar i les hores de piscina s’encarreguen de la resta. Clar que sí, hui amb un, demà amb un altre, que ja vaig camí dels cinquanta i cal aprofitar al màxim. Li semble malament a qui li ho semble, en aquesta temporada més que mai em declare … Continua la lectura de Vesprades de piscina i promiscuïtat
“Dolores, l’exclusiva!” cridava ma tia a ma mare cada vegada que mirava a la carretera i, sí, ahí estava “l’exclusiva”. Una exclusiva que no tenia res a veure amb la boda de cap futbolista o a trobar per sorpresa el polític de torn fent-li carícies a l’artista del moment. No, aquella exclusiva era un autobús … Continua la lectura de L’exclusiva!
