Em creuava fa uns dies a l’eixida de l’ascensor amb la meua veïna Paquita i interiorment li deia: “Collons Paquita, com t’has posat hui, no?” Encara que verbalment això ho vaig gestionar amb un “Xica, Paquita, i eixa elegància? I és que només li faltava haver aprofitat els llums de colors de la decoració nadalenca que … Continua la lectura de ‘La reina del Chantecler’
Estrenar any és com acomiadar algun amic o conegut mort de forma inesperada. Ja d’entrada ens imposem canviar coses, gaudir dels moments de veres i aconseguir reptes impossibles. És l’angoixa de veure que no podem parar el temps, que els dies, setmanes i mesos corren a un ritme difícil d’acoplar a allò que volem però … Continua la lectura de Serà el que haja de ser
Mai he entès eixa gent que quan viatja no repara en allò que es creua en el seu camí més enllà de com a marc per al selfie de torn, però no s’oblida de tornar a casa amb un dècim de loteria per a Nadal. Hi ha per a qui viatjar i comprar loteria tot … Continua la lectura de 22 de desembre
Fa un temps em vaig adonar que on els meus fills veuen un unicorn rosa volant, jo només veig els cinc euros que s'ha gastat la mare o el pare d'algú en aquell globus que ara va disparat cap a qui sap on. Amb el Nadal em passa una mica igual, on ells veuen llums … Continua la lectura de Saturada de Nadal
Fa uns dies ma mare em demanava que la tornara a portar al Carxe, als orígens familiars, eixe punt del qual tantes voltes he escoltat parlar com a territori de frontera però que, després d’aquesta visita, ben bé podria rebatejar també com a territori de conversa. La carta de presentació en trobar algun veí a la … Continua la lectura de Territori de conversa
