Noms, afectes i colors

Fa uns anys quan algú et deia que passava per tu un dissabte a la nit, les possibilitats podien ser infinites. De plans així que acabaven en festes a la platja o en qualsevol discoteca d’aquelles que odiava, però que calia freqüentar de tant en tant per a no desentonar massa, en conec uns quants. …

Un setembre desconcertant

Encetar setembre i començar a planejar coses per a la nova temporada tot és una. És quasi com una obligació. Amb l’edat ja saps que tampoc és necessari carregar-se de propòsits que al final acabaran en un no-res, però no obstant això, conste que jo voluntat continue posant-li i de moment he començat per comprar-me …

Compres compromeses

Reconec que, a estes altures de la vida,  no tenia intenció de fer-me model de roba interior, però a voltes l’èxit t’espera on menys t’imagines. Fa uns dies vaig anar a comprar-me un sostenidor a un establiment d’eixos on les dependentes semblen estar programades per a encertar les teues necessitats només amb una mirada. De …

Parèntesi

La setmana passada em vaig permetre eixe parèntesi que necessitava urgentment encara que anar de vacances soles amb dos preadolescents no sé si es pot considerar exactament un parèntesi o caldria matisar un poc alguns aspectes. Foto de Sigmund (Unsplash) Els primers moments de tensió ja van arribar amb els preparatius. Eixa angoixa per no oblidar …

Acció!

Amb diferència, aquest fi de curs ha sigut el més estrany que recorde en anys. Arribat aquest punt, l’angoixa de no saber què fer al llarg de les pròximes setmanes per a compaginar treball i fills, sense horaris ni obligacions, sempre ha tingut una facilitat sorprenent per a incrementar el meu nivell d’ansietat fins a …

Tirar els trastos

Des de fa unes setmanes, estic 'tirant-li els trastos' a un home. No sé si dit així és molt correcte, però ho estic fent. Supose que us sorprendrà aquesta confidència, però la veritat és que el confinament també ha portat coses tan alliberadores com desfer-nos de part del nostre passat com si res. De fet, …