Saps eixa sensació quan creus que algú vol dir-te alguna cosa més del que t’està dient? Quan endevinar un doble sentit en unes simples paraules no arriba a ser explícit per por a quina siga la resposta? Quan la proximitat genera un nerviosisme que cada vegada costa més dissimular? Quan un gest amaga més del … Continua la lectura de Almenys somiar
Igual no soc perfecta com a mare, ho reconec, encara que siga en la intimitat per a no despertar comentaris malintencionats, que l’enveja, com el Twitter, la carrega el dimoni. De fet, hi ha moments del dia en què, fins i tot, se m’oblida eixe xiquet detall que soc mare. No sé si conscientment o … Continua la lectura de Torne de seguida
Llegia fa uns dies un article sobre les frases que més il·lusió ens fa escoltar. Bé, sobre les frases que suposadament més il·lusió ens fa escoltar, que això de generalitzar mai m’ha semblat bona idea. Una de les que encapçalava la classificació era, vols muntar a ma casa?; em va fer gràcia perquè eixa mateixa … Continua la lectura de Vols muntar a ma casa?
Un amic deia l’altre dia que al seu lloc de residència ja hi ha més “andadors” que cotxes. Una forma d’allò més gràfica de mesurar l’envelliment de la població i sens dubte, una ferramenta més amena que les utilitzades per a quantificar determinats canvis o comportaments socials. Això que floreix aquests dies amb més força … Continua la lectura de Enquestes i reforços
Un dia darrere d’altre la premsa arriba carregada de notícies que deixen testimoni de com l’estupidesa humana no té límits. Una estupidesa que pot materialitzar-se en forma d’autobús, d’actors necessitats d’un paper protagonista que acaben reconvertits en candidats polítics, però també en altres experiments de dubtosa intencionalitat. Si el fi últim és acabar ocupant quatre … Continua la lectura de Estupidesa sense límits
