Després de trobar un raconet perfecte prop de la piscina per a gaudir de La vida negociable, de Luis Landero m'adone que allò meu amb Luis haurà d’esperar per a altre moment. No perquè jo no pose de la meua part o perquè la història d'Hugo Bayo no em cride l'atenció, més aviat és l'entorn … Continua la lectura de Reconciliar-se no sempre és bona idea
L'altre dia m'adonava que havia d'eixir de casa ràpidament si volia arribar a temps on m'esperaven però hi havia un xicotet inconvenient. Les claus havien quedat damunt de la taula del saló i acabava de rentar el pis. Sols quedaven dues opcions, o xafar i tornar a fer la feina de nou, o retrocedir en el … Continua la lectura de Oh, sorpresa!
“Mereixes el que somies” diu una pintada que veig cada dia des de la finestra del meu despatx, però per més que ho intente, Velencoso no acaba mai de tocar a la porta a l'hora de l'esmorzar i tampoc arriba eixa telefonada comunicant-me que estic entre les finalistes del Planeta. De tota manera cal continuar … Continua la lectura de La felicitat era altra cosa
Preguntar per complir té el seu risc. Especialment quan ho fas amb algú sense capacitat de mesurar les respostes. Amb algú d'aquells per als quals els monosíl·labs no entren en la seua perspectiva dialèctica, sinó que queden relegats exclusivament al seu interlocutor. L'última ocasió que he tingut per a comprovar-ho va ser passat dissabte quan … Continua la lectura de Converses desequilibrades
Caminava l'altre dia amb la meua filla pel carrer quan un energumen va traure el cap per la finestra del cotxe i em va llançar allò que hauria de ser un complit, però que més bé hauria d'estar tipificat com altra cosa. Ella em va mirar espantada preguntant-me per què aquell xic m'havia dit aquella … Continua la lectura de Complits difícils d’entendre
