Juny és com eixa frase que sempre em cridava l’atenció de les pel·lícules. Aquell “¿lo de siempre?” que el cambrer li deia a la clienta en seure a la barra del bar tota sofisticada. Supose que la fórmula volia transmetre confiança, però a mi em semblava totalment avorrida en tant que no sabia quin percentatge … Continua la lectura de Els maldecaps comencen en juny
De sobte un dia tornes a traure les sandàlies que estaven hivernant al fons d’aquell armari. Vas al mercat i et retrobes amb eixes cireres amb què saps que començaran les bromes dels teus fills a taula imitant unes arracades d’allò més apetitoses, amb els albercocs amb què cauràs en la temptació cada vegada que … Continua la lectura de Veure les coses d’una altra manera
Saps eixa sensació quan creus que algú vol dir-te alguna cosa més del que t’està dient? Quan endevinar un doble sentit en unes simples paraules no arriba a ser explícit per por a quina siga la resposta? Quan la proximitat genera un nerviosisme que cada vegada costa més dissimular? Quan un gest amaga més del … Continua la lectura de Almenys somiar
Igual no soc perfecta com a mare, ho reconec, encara que siga en la intimitat per a no despertar comentaris malintencionats, que l’enveja, com el Twitter, la carrega el dimoni. De fet, hi ha moments del dia en què, fins i tot, se m’oblida eixe xiquet detall que soc mare. No sé si conscientment o … Continua la lectura de Torne de seguida
Llegia fa uns dies un article sobre les frases que més il·lusió ens fa escoltar. Bé, sobre les frases que suposadament més il·lusió ens fa escoltar, que això de generalitzar mai m’ha semblat bona idea. Una de les que encapçalava la classificació era, vols muntar a ma casa?; em va fer gràcia perquè eixa mateixa … Continua la lectura de Vols muntar a ma casa?
