Una illa, per favor

No sé si la cosa va així exactament, però quan acabes un dia de festa veient a La 2 Jara y sedal jo crec que has entrat en una fase preocupant. Millor, molt preocupant. Això almenys vaig pensar divendres passat quan, de sobte, em vaig sorprendre a mi mateixa tirada al sofà dins d’una manta …

Oblits inconscients o no tant

Fa dos dies em venien un número de loteria per a un viatge de fi de curs. El primer que vaig pensar és que ja s’ha obert la veda i que d’ací a Nadal arribarà el degoteig de paperetes i dècims que després ni tan sols recordaré mirar. Però, oh sorpresa!, quan em vaig fixar …

Problemes d’agenda

Mai no hauria imaginat que organitzar un sopar poguera ser tan complicat. Tampoc, que a partir dels quaranta les visites a l’hospital estigueren tan a l’ordre del dia. Però, definitivament, la realitat sempre supera la ficció. Dissabte de matí començaven els missatges via Whatsapp en un dels nombrosos grups que emmagatzeme al mòbil. Un grup …

Obsequis desconcertants

Quan tornes a casa després d’una esplèndida vesprada de platja que, possiblement siga l’última de la temporada, el que mai t’esperes és trobar a la porta de l’apartament un fuet. Sí, sí, així com sona, un fuet; Tarradellas i molt ben penjat al pom de la porta, per a més detalls. Al desconcert inicial van …

Goteta a goteta

Qui anava a dir-me que a partir dels quaranta i tants anar de concert podria convertir-se en esport de risc. A saber, hi ha concerts i concerts. Amb els de música clàssica, de moment, l’únic perill és que, com a Allen, t’entren ganes d’envair Polònia mentre escoltes Wagner, però res més greu. El problema arriba …